Sant Ponç de Corbera

Corc (Lixus pulverulentus)

Tenen els ulls negres i una trompa llarga,tenen 6 potes no molt llargues (això vol dir que és un insecte). La pell és com si se li enganxés el pol·len. Els de la foto són mascle i femella.

Quan se sent en perill es deixa caure al terra i es fa el mort.

http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/details.php?image_id=200050

Card marià (Silybum marianum)

Hem trobat que:

El Card marià és una planta que es pot dir: Card lleter, card de la llet de la Mare de Déu, card tacat, card burral. (Carla).

El trobem a tota la regió mediterrània, sobretot cap al sud d'Europa i la Península  Ibèrica. (Raquel)

Té moltes punxes per a que no se la mengin els seus depredadors. (Adrià). Les seves llavors se les mengen les caderneres, que curiosament el seu nom científic és Carduelis carduelis. (Pablo).

Mentre feiem la foto dels card hem vist aquesta parella d'escarabats. Com que no sabem el nom, enviem la foto a Biodiversidad Virtual per a que algú ens digui com es diuen.
http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/member.php

L'olivera (Olea europaea)

Al pati de l'escola tenim una olivera molt jove. Hem buscat informació i hem trobat:

És un arbre de família de las oleàcies originari de l’Àsia menor. L’Olivera és un arbre perenne. El seu hàbitat són les regións càlides i seques de clima temperat. La fulla de l’Olivera és de punta de llança. El fruit és l’oliva. (Paula)

Del llatí oleum, oli , Europaes, d'Europa, del grec Euparios. També es coneix amb els noms d'oliu i d'oliver, i la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. (Marta)

En castellà es diu olivo o aceituno, en gallec es diu oliveira, en anglès Olive Tree, en francès Olivier européen i en italià olivo. (Luís)

+ info

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

També anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro.

És una planta molt comuna a tota Europa. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins.
És molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40-50 cm. d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.
Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita.

(Font: Vikipèdia)

El mes dels narcissos

Biodiversitat Virtual celebra durant aquest mes temàtic dels narcissos.
Si hi voleu participar enviant les vostres fotos, ho podeu fer des d'aquí.

Aquí en teniu un exemple d'uns narcissos fotografiats ahir al massís de Montserrat, al camí que va des de sant Joan fins a sant Jeroni.