dilluns, 11 d’abril del 2011

Dent de lleó (Taraxacum officinale)


També anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro.
És una planta molt comuna a tota Europa. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins.
És molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40-50 cm. d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.
Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita.

(Font: Vikipèdia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada